Des de sempre el Ripollès ha set una comarca amb una àmplia tradició licorera on cada família tenia les seves receptes pròpies i sovint secretes per a cada licor, per aquest motiu resulta difícil fer una recepta exacta per a cada tipus de licor. Com sol passar amb tota la gastronomia actualment el costum d'elaborar licors casolans s'ha anat perdent tot i que avui dia encara s'elabora molt al Ripollès l'aiguardent d'aranyons, conegut popularment com a patxaran. A la comarca les matéries primes son molt fàcils d'aconseguir, sobretot la que dona esséncia a aquest aiguardent: els aranyons. Aquest amarg fruit de tardor abunda als marges dels camps i a la vora dels prats del Ripollès, sobretot al baix Ripollès, així que no és gens difícil poder-ne omplir un bon cistell i emportar-nos'els cap a casa per intentar fer un bon patxaran.
Un altre licor molt tradicional del Ripollès és sens dubte la ratafia. Aquest aiguardent de nous verdes antigament molt arrelat a la zona ha estat a punt de desaparèixer de la gastronomia local però per sort darrerament s'està tornant a implementar gràcies a molta gent que després de dinar o a l'hora de fer una copeta prefereix una bona ratafia catalana en lloc d'un wiski britànic o un vodka europeu. Els grans "salvadors" de la ratafia ripollesa han set aquelles persones o fins i tot famílies que no han perdut la tradició i cada any van a la muntanya a buscar nous verdes i la colla d'herbes que cal per elaborar aquest aiguardent, malauradament la majoria son persones grans i l'edat no perdona fet que ha comportat que minvessin notablement els productors casalans tot i que també cal dir que darrerament una nova generació està prenent com a hobby l'elaboració de licors casolans, alguns d'ells desenterrant les antigues receptes familiars i d'altres creant les seves pròpies així que tot fa pensar que finalment la tradició licorera del Ripollès continuarà endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario