Cigrons de Divendres

Per dinar divendres s'ha d'aprofitar el que ha quedat durant la setmana. El dissabte es baixa al poble a mercat i s'aprofita per dinar a la fonda i el diumenge cal fer un dinar digne de tal dia.

Aquestes paraules podrien ser prou bones per descriure a moltes famílies de la comarca fa anys, si sobrava res dels àpats de la setmana s'havia d'aprofitar ja que llençar el menjar era moralment prohibit i potser el divendres era el millor dia per fer-ho. El dissabte els que podien dinaven a la fonda després d'anar al mercat i els que no menjaven productes frescos acabats de comprar i diumenge s'havia de celebrar amb un dinar més suculent, per tant, els sobrants dels àpats setmanals que no es menjaven divendres s'haurien de llençar. Aquí teniu una mostra d'un d'aquells plats:

Necessitarem:

300 gr de cigrons

2 o 3 patates mitjanes al caliu

1/2 pebrot vermell escalivat

2 fulles de bleda
4 llesques de pernil salat
All
Julivert
Oli

Sal

All i oli

Com l'elaborem?

Si no disposem de temps o d'infraestructura caldrà que fem el plat d'una manera més senzilla:

Els cigrons els comprarem ja bullits: 400 gr si els podem comprar a dojo o sinó un pot de vidre.

El pebrot escalivat el farem servir de l'enllaunat o en pot de vidre que trobarem als supermercats.

La patata la tallarem a daus i la bullirem aprofitant l'aigua per bullir les bledes.

Comprarem un pot d'all i oli preparat.

Si tenim temps i infraestructura: Emboliquem les patates i els pebrots en paper de plata i els posem a coure al caliu de la llar de foc, les patates sabrem que són cuites quan punxant-les les trobem toves i els pebrots quan s'hagin esclafat i ennegrit. Si no disposem de llar de foc ho courem al forn. L'escalfarem a 220º uns 10 minuts i hi posarem les patates i els pebrots embolicats amb paper de plata. Conteu pels pebrots uns 30 minuts de cocció, quan els veieu esclafats ja gairebé estaran. Les patates cal punxar-les i quan siguin toves ja seran fetes. Deixeu-ho refredar, peleu-ho i talleu-ho a tires i a daus. Mentrestant bullim els cigrons fins que siguin tous. El temps variarà segons la marca que triem. Actualment la majoria ja no cal deixar-los en remull una nit abans. Aprofitem l'aigua dels cigrons per bullir la bleda i un cop cuita la tallem a tires. Hi tallem també el pernil. Un cop tinguem tots els ingredients cuits i tallats posem a escalfar un bon raig d'oli d'oliva en una paella i hi aboquem primer el pernil i les patates i al cap d'un parell de minuts el pebrot, els cigrons i les bledes. Mentrestant farem una picada d'all i julivert i li afegim. Ho saltejarem tot durant uns 10 minuts mentre anem remenant. Si durant els primers minuts ens quedéssim sense oli n'hi afegiríem una mica més. Un cop saltejat ho tastarem i si ho trobem insípi ho salarem. Cal tastar-ho abans de salar-ho ja que el pernil podria haver-ho deixat ja prou salat.

Si ens agraden els sabors suaus ho emplatem tal qual i si ho preferim més potent i posarem una cullerada d'all i oli.

Aiguardent d'aranyons (patxaran)

Una recepta per a elaborar un aiguardent casolà tradicional resulta molt relativa ja que cada família en sol tenir una de pròpia i totes resulten diferents. Aquí en teniu la recepta bàsica, ben fàcil de seguir i que dóna un bon resultar. A partir d'aquí haureu d'experimentar modificant quantitats, temps de repòs, ingredients secrets etc.

Necessitarem:

Anís dolç o crema anissada

Aranyons madurs del Ripollès -entre 200 i 250g per cada litre d'anís

Grans de café - 2 per cada litra d'anís

Branques de canyella - 1 per cada litre d'anís

Ampolles de vidre o garrafes

Com l'elaborem?
Un cop tinguem a casa els aranyons que hem anat a collir els triarem, refusarem els branquillons, les fulles i sobre tot els que siguin corcats, els identificarem ja que tenen un petit foradet a la pell. Un cop triats netejarem els bons amb una mica d'aigua i els escorrerem. Bullirem aigua i l'abocarem mentre bull als recipients de vidre triats per desinfectar-los una mica, també cal haver-los netejat amb aigua i sabó el dia abans tenint cura de que quedin ben esbandits sense cap resta de sabó. Un cop desinfectats els recipients hi aboquem a cada un entre 200 i 250 gr d'aranyons per litre d'anís. Particularment nosaltres no fem servir els grams, sinó que fem servir la mesura estàndard catalana: el cop d'ull. Si voleu fer com nosaltres el cop d'ull seria emplenar un quart d'ampolla d'aranyons. Després hi tirarem un parell de grans de cafè i una branca de canyella per cada litre d'anís. Llestos, ara només caldrà tapar bé les ampolles i deixar-les durant uns 6 mesos en un lloc fres i fosc. Un cop transcorregut el temps haurem de filtrar l'aiguardent amb un colador de fil o si no en disposem amb un drap de cotó i envasar-lo ara ja sense els aranyons en ampolles preferiblement opaques, podem aprofitar per exemple les de vi. Ja el podrem degustar quan en vingui de gust.

Observacions:
Els envasos sempre han de ser de vidre, mai de plàstic ja que ens agafaria mals sabors.

Si no disposeu de cap ampolla de vidre una solució econòmica i molt còmode son les ampolles de vidre per llet. Les venen buides a les màquines expenedores de llet fresca que tant de moda estàn actualment i valen uns 50 cèntims. Són fàcils de guardar i tenen el coll molt ample que ens permetrà treballar-hi molt bé. També en podeu utilitzar les d'aigua amb gas. És interessant que siguin transparents ja que així podreu anar veient l'evolució del líquid tot i que s'han de guardar en un lloc fosc, la llum en fa perdre moltes propietats i sabor. Un cop ho envaseu per a consumir feu-ho en ampolles fosques com les de vi.

Els aranyons han de ser madurs. Maduren a finals d'estiu i principis de tardor, depenent de la zona i del clima que hi hagi hagut durant l'any. Un aranyó verd és exteriorment d'un color blau molt vistós, quan el tallem resulta dur i de dintre de color verd o groguenc.. Un de madur exteriorment és fosc, més tou i interiorment vermellós.

Atenció!

Els arbres aranyoners i els aranyons són bastant fàcils d'identificar. Tot i això si no els coneixeu bé recomanem que abans de sortir-ne a collir busqueu informació per tal de poder-los reconèixer bé. Es coneixen alguns casos d'intoxicacions greus de gent que ha collit altres fruits pensant que eren aranyons.
Conté Alcohol.

Licors al Ripollès

 Des de sempre el Ripollès ha set una comarca amb una àmplia tradició licorera on cada família tenia les seves receptes pròpies i sovint secretes per a cada licor, per aquest motiu resulta difícil fer una recepta exacta per a cada tipus de licor. Com sol passar amb tota la gastronomia actualment el costum d'elaborar licors casolans s'ha anat perdent tot i que avui dia encara s'elabora molt al Ripollès l'aiguardent d'aranyons, conegut popularment com a patxaran. A la comarca les matéries primes son molt fàcils d'aconseguir, sobretot la que dona esséncia a aquest aiguardent: els aranyons. Aquest amarg fruit de tardor abunda als marges dels camps i a la vora dels prats del Ripollès, sobretot al baix Ripollès, així que no és gens difícil poder-ne omplir un bon cistell i emportar-nos'els cap a casa per intentar fer un bon patxaran.
Un altre licor molt tradicional del Ripollès és sens dubte la ratafia. Aquest aiguardent de nous verdes antigament molt arrelat a la zona ha estat a punt de desaparèixer de la gastronomia local però per sort darrerament s'està tornant a implementar gràcies a molta gent que després de dinar o a l'hora de fer una copeta prefereix una bona ratafia catalana en lloc d'un wiski britànic o un vodka europeu. Els grans "salvadors" de la ratafia ripollesa han set aquelles persones o fins i tot famílies que no han perdut la tradició i cada any van a la muntanya a buscar nous verdes i la colla d'herbes que cal per elaborar aquest aiguardent, malauradament la majoria son persones grans i l'edat no perdona fet que ha comportat que minvessin notablement els productors casalans tot i que també cal dir que darrerament una nova generació està prenent com a hobby l'elaboració de licors casolans, alguns d'ells desenterrant les antigues receptes familiars i d'altres creant les seves pròpies així que tot fa pensar que finalment la tradició licorera del Ripollès continuarà endavant.

Escudella Ràpida

Si no teniu temps per cuinar i voleu menjar calent aquest plat serà d'allò més útil, sobretot de cara al nadal.
Sempre que disposeu de temps és aconsellable elaborar una bona escudella casolana, però malauradament avui dia  podem trobar-nos amb el temps just per fer el dinar i menjar així que aquí teniu una recepta alternativa ràpida i sabrosa a aquells plats precuinats que avui dia abunden a tots els supermercats i botigues de congelats.

Necessitarem:

per a 2 persones

1Litre de brou de pollastre en tetrabrik

50gr d'Arròs

50gr de Galets grans

100gr de Cigrons bullits (els del pot de vidre)

100gr d'embotits del Ripollès (fuet i llonganissa preferiblement)

1 troçet de col

Com l'elaborem?

Posarem el brou a bullir. De mentres va agafant el bull disposarem en un plat l'arrós amb els galets,els cigrons i la col. Tallarem l'embotit a daus, més grans o més petits segons ens agradi. Un cop el brou estigui bullint hi abocarem tots els ingredients i ho deixarem bullir a foc mig durant uns 15-20 minuts fins que els galets i l'arrós tinguin la textura que més ens agradi.

Observacions:

Els embotits donaran un toc salat a l'escudella. Si no agrada gaire la sal es millor que bulliu paralel·lament els embotits en una mica de aigua i un cop cuits els escorreu i els aboqueu a l'escudella uns minutets abans de que s'acabi de fer

Atenció!:
Cal escollir un brou que sigui de qualitat ja que un de baixa qualitat ens podria donar una escudella massa salada o aigualida.
Controlem els fogons!: Si posem el foc gaire fort el brou s'evaporarà i ens quedarem sense caldo a la sopa.